Realitat virtual free-roam educativa: què és, beneficis, com funciona i costos

Què és la realitat virtual free-roam educativa

La realitat virtual free-roam educativa és una manera de fer servir la realitat virtual per aprendre en què un grup d'alumnes camina lliurement per un espai real i buit (un gimnàs, una sala polivalent o la sala d'un centre VR) amb ulleres sense fil, i tots comparteixen el mateix món virtual alhora. Es veuen com a avatars, parlen amb naturalitat i resolen reptes junts.

La defineixen tres ingredients:

• Moviment lliure. L'alumnat camina, s'ajup, transporta i assenyala de debò. No hi ha cables, ni joysticks per desplaçar-se, ni seients fixos: un pas real és un pas al món virtual.
• Un món compartit. Tothom és al mateix lloc dins del joc. Si un alumne obre una comporta, els altres la veuen obrir-se. Això és el que fa possible la cooperació real.
• Contingut educatiu. El joc es dissenya al voltant d'objectius d'aprenentatge: una època històrica, un concepte matemàtic, un fenomen científic. La diversió és el vehicle, no l'objectiu.

El terme ve del lleure: les sales de realitat virtual free-roam ofereixen jocs multijugador des de fa anys. El que és nou és dissenyar experiències pensades específicament per a grups escolars, amb contingut curricular, sessions curtes que encaixen en l'horari i un dinamitzador que dirigeix la sessió.

En poques paraules: la VR free-roam educativa converteix el gimnàs en un lloc on tot el grup entra, junt, dins del que està aprenent.

En què es diferencia de la VR asseguda a l'aula

Quan es pensa en realitat virtual a l'escola, se sol imaginar els alumnes asseguts al seu pupitre, cadascun amb unes ulleres, mirant un vídeo 360° o explorant una aplicació pel seu compte. Aquest model té el seu lloc, però és una altra cosa.

Cap no és «millor» en general: responen a necessitats diferents. Els comparem a fons a VR free-roam davant d'ulleres VR a l'aula.

Beneficis pedagògics

Aquí no citarem percentatges: la recerca sobre VR en educació creix, però és desigual, i els resultats depenen molt del contingut i de com es dirigeix la sessió. El que sí que podem descriure és el que el disseny free-roam fa possible i el que observem quan fem sessions amb grups escolars.

Una cooperació que no és opcional

En un bon joc free-roam, algunes tasques necessiten físicament dues persones o més. A El secret del faraó, la comporta només s'obre si dos alumnes n'aixequen les dues nanses alhora, i els blocs pesants de la base de la piràmide es porten entre dos. Al kit Gegants, el mur de la bassa es porta entre dos. La cooperació no és una norma que el docent hagi d'imposar: és l'única manera d'avançar.

Informació que cal compartir

Una altra mecànica molt potent és donar informació diferent a jugadors diferents. Al kit Gegants només un alumne sent l'alcalde, que parla fluixet, i ha de transmetre el missatge. Al kit Formigues només qui porta les antenes veu el rastre de feromones i ha de guiar la resta amb paraules. L'alumnat practica explicar, escoltar i comprovar.

Aprenentatge actiu i corporal

L'alumnat no només mira: recorre el camí de la crescuda del Nil, mulla la sorra per moure un trineu, mesura un riu amb un regle o s'aixopluga de gotes gegants amb una fulla. Els conceptes queden lligats a accions i llocs, i això dona al docent experiències concretes a què tornar a classe.

Errors que ensenyen, no que castiguen

Als nostres jocs, els errors tenen conseqüències visibles en lloc de penalitzacions: si el mur de la bassa és massa baix, l'aigua es desborda i l'equip ha de rescatar els pescadors i tornar-ho a provar; si la sorra és seca, el trineu s'encalla. El grup veu per què una cosa no ha funcionat i ho ajusta.

Una experiència compartida sobre la qual construir

Com que tot el grup ha viscut la mateixa història, la classe de després parteix d'un terreny comú: «us en recordeu, de quan la comporta no s'obria?». Aquesta memòria compartida sol ser el més útil per al docent.

Seguretat amb infants

Caminar amb unes ulleres posades demana un espai ben preparat i un adult al càrrec. Aquestes són les pràctiques que apliquem i recomanem:

• Una zona de joc delimitada amb un passadís lliure al voltant, sense bancs, columnes, pilotes ni motxilles.
• Objectes interactius dins de la zona de joc. A El secret del faraó tot el que es pot tocar és dins de 6 × 6 m; el riu, la piràmide i el poblat són decorat fora de la vora, perquè ningú no camini cap a una cosa que no hi és.
• Ulleres autònomes i sense fil. Sense cables per ensopegar ni motxilles amb PC.
• Un dinamitzador present en tot moment, que vigila el grup i l'estat de cada visor a la consola d'operador.
• Sessions curtes i adequades a l'edat: missions de 10 a 30 minuts, no d'hores.
• Caminar, no córrer, explicat abans de posar-se les ulleres.
• Higiene: netejar la interfície facial entre grups.
• Indicacions del fabricant i consentiment de les famílies: consulteu les recomanacions d'edat i salut del fabricant de les ulleres i informeu les famílies amb antelació. Qui es trobi malament es treu les ulleres i descansa; sempre hi ha un paper alternatiu (per exemple, ajudar el dinamitzador).
• Sense comptes d'alumnes. Els nostres jocs funcionen sense connexió durant la sessió i no demanen que l'alumnat es registri.

Més sobre els nostres compromisos a Qualitat i confiança.

Espai i logística

Quant d'espai

La zona de joc se sol configurar entre 6 × 6 m i 10 × 10 m, amb un passadís lliure al voltant. Un gimnàs d'escola és ideal: és diàfan, té el terra llis i sol haver-hi lloc de sobres. Una sala polivalent també pot servir. Els jocs dissenyats per a la mida petita (6 × 6 m) es poden jugar gairebé a qualsevol lloc amb el terra lliure.

Què cal el dia de la sessió

• Unes ulleres autònomes per jugador (fem servir PICO 4 Ultra Enterprise), carregades.
• Un portàtil amb el launcher d'operador, que mostra la bateria i l'estat de cada visor i controla la partida.
• Uns 5 minuts per calibrar la sala: es marquen les cantonades i el mapa arriba a totes les ulleres alhora.
• Cap connexió a internet: els jocs funcionen sense connexió.

Grups i horaris

Una sessió típica dura uns 40 minuts: calibratge, presentació de la guia, la missió i un tancament breu. Amb grups de fins a 10, una classe de 25 es divideix en tres grups que juguen un darrere l'altre. Qui espera pot fer una activitat relacionada amb el seu docent. A Com funciona hi ha les quatre fases d'una sessió.

Dues maneres de fer-ho

1. Sortida a un centre VR

La classe es desplaça a un centre de realitat virtual free-roam que ofereix contingut educatiu. El centre té la sala, les ulleres i personal format; l'escola només hi porta l'alumnat. És una bona opció per a una sortida puntual o per a escoles sense una sala adequada. Expliquem com organitzar-la a Sortides escolars de realitat virtual, i la nostra pròpia sala és a El nostre centre.

2. Sessió a l'escola

El proveïdor porta les ulleres, el portàtil i un dinamitzador al gimnàs o a la sala de l'escola. La classe no surt de l'edifici, diversos grups poden jugar seguits i la sessió encaixa en un matí normal. Consulteu VR per a escoles.

Els centres VR que vulguin rebre grups escolars poden llegir Com un centre VR pot obrir una línia educativa.

Com funcionen els costos

En aquesta guia no publiquem xifres de preus, perquè depenen del model, del nombre d'alumnes, del lloc i del contingut. El que sí que podem explicar és com s'estructura el cost:

• Per a escoles, una sessió a l'escola o una sortida a un centre se sol pressupostar per alumne, i inclou les ulleres, el dinamitzador i el contingut.
• Per a centres VR, el nostre model és de pagament per jugador: el centre compra crèdits de prepagament i un crèdit és un jugador en una partida. No hi ha quota mensual ni quota d'entrada, els crèdits no caduquen i el consum es registra fins i tot sense connexió i se sincronitza després.
• El maquinari (ulleres, carregadors, un portàtil) és una inversió a part per a qui té la seva pròpia sala; les escoles que reserven sessions no han de comprar res.

Si necessiteu xifres per a un pressupost, expliqueu-nos el vostre cas i us enviarem una proposta.

Inclusió i accessibilitat

Les sessions free-roam són físiques, així que convé pensar per endavant en tot l'alumnat:

• Papers per a tothom. Els bons jocs tenen tasques de tipus diferents: uns transporten, d'altres llegeixen, compten, guien o comproven. Un alumne amb mobilitat reduïda pot assumir un paper que demani caminar menys.
• Una sortida en qualsevol moment. Qui se senti incòmode es pot treure les ulleres i sortir de la zona de joc sense donar explicacions, i seguir la sessió com a ajudant del dinamitzador.
• Suport lingüístic. Els nostres jocs són en català, castellà i anglès, i les guies parlen amb frases curtes, amb les instruccions clau també en text.
• Informació prèvia. Per a qui necessita previsibilitat, ensenyeu fotos de la sala i expliqueu què passarà abans del dia.

Com avaluar el que ha après l'alumnat

Una sessió free-roam és curta i intensa, així que l'avaluació es fa sobretot abans i després:

• Abans: feu dues o tres preguntes obertes sobre el tema («Per què la gent d'Egipte vivia a la vora del Nil?») i guardeu-ne les respostes.
• Durant: observeu i anoteu com coopera el grup: qui lidera, qui explica, com resolen els desacords.
• Després: repetiu les mateixes preguntes i demaneu a cada grup que expliqui la missió en ordre. Refeu en paper un dels reptes amb altres números.
• Dades de la sessió: el nostre launcher mostra un resum al final de cada partida (temps, resultats d'alguns reptes) que pot donar suport a la conversa.

Errors habituals que convé evitar

• Tractar-la com un premi sense relació amb l'aula. La sessió aprofita més quan forma part d'una unitat, amb feina abans i després.
• Massa alumnes esperant sense res a fer. Prepareu una activitat relacionada per als grups que no juguen.
• Una sala sense preparar. Bancs, pilotes i motxilles a prop de la zona de joc ho endarrereixen tot. Deixeu l'espai lliure abans que arribi el dinamitzador.
• Explicar-ho tot abans. Doneu context, no les solucions: descobrir com s'obre la comporta forma part de l'aprenentatge.
• Triar només pels gràfics. Mireu primer els objectius d'aprenentatge, la franja d'edat i si cal cooperar.

Com triar una bona experiència free-roam educativa

• Cada repte té un objectiu d'aprenentatge clar, i el docent pot veure quin?
• El joc exigeix cooperar, o un sol alumne el podria acabar?
• Està pensat per a l'espai que teniu, amb els objectes interactius dins de la zona de joc?
• És en els idiomes del vostre alumnat?
• Quant dura, i hi ha versió curta?
• Funciona sense connexió i sense comptes d'alumnes?
• Hi ha material o una guia per a abans i després de la sessió?

El nostre catàleg, amb el detall de cada joc, és a Experiències.

Preguntes freqüents