VR free-roam davant d'ulleres VR a l'aula
Dues maneres molt diferents de portar la realitat virtual a l'escola. Per a què serveix cadascuna, què demana cadascuna al centre i com triar.
Imatge il·lustrativaDos models que sovint es confonen
«Realitat virtual a l'escola» pot voler dir dues coses molt diferents. En la primera, el centre compra un lot d'ulleres i l'alumnat les fa servir a l'aula, normalment assegut o dret al seu lloc, cadascun en la seva experiència. En la segona, el free-roam, un grup camina per una sala diàfana amb ulleres sense fil i comparteix un mateix món virtual.
Totes dues poden ser valuoses. Aquesta guia les compara punt per punt perquè una escola pugui decidir quina encaixa amb els seus objectius, el seu espai i el seu equip. Si el tema us és nou, comenceu per la nostra guia completa de la realitat virtual free-roam educativa.
L'experiència d'aprenentatge
Ulleres a l'aula
L'ús típic és individual: vídeos 360°, visites virtuals, models 3D que es poden girar, simulacions. Cada alumne explora al seu ritme. Encaixa bé per observar coses difícils de portar a classe (l'interior d'una cèl·lula, un paisatge llunyà) i per a moments curts dins d'una lliçó.
Free-roam
L'experiència és col·lectiva i física. El grup entra en una història i s'ha de coordinar: a El secret del faraó dos alumnes han d'aixecar junts una comporta; al kit Formigues un jugador veu un rastre que els altres no veuen i els ha de guiar. S'aprèn actuant i conversant, i tot el grup comparteix després el mateix record.
Regla pràctica: les ulleres a l'aula són fortes en l'observació individual; el free-roam, en la cooperació i l'aprenentatge corporal.
Espai i muntatge
Les ulleres a l'aula funcionen a l'aula de sempre, amb l'alumnat assegut o dret al seu lloc. El muntatge és sobretot de dispositius: carregar, actualitzar, iniciar sessió i mantenir l'atenció de la classe mentre cada alumne és dins de les seves ulleres.
El free-roam necessita un espai diàfan i lliure d'uns 6 × 6 a 10 × 10 metres, com un gimnàs. La sala es calibra en uns 5 minuts i, a partir d'aquí, la sessió es dirigeix des d'un portàtil. Si l'escola no té una sala adequada, la classe pot anar a un centre VR (vegeu Sortides escolars de realitat virtual).
Seguretat i supervisió
L'ús assegut redueix els riscos de desplaçar-se, però el docent ha de vigilar tota una classe amb ulleres alhora. En el free-roam l'alumnat camina, així que la zona de joc ha d'estar delimitada i lliure, les ulleres han de ser sense fil i un dinamitzador ha de ser present en tot moment, vigilant el grup i l'estat de cada visor a la consola d'operador. Els grups són més petits (fins a uns 10), cosa que facilita la supervisió. En tots dos models, consulteu les indicacions d'edat del fabricant i informeu les famílies.
Qui gestiona la tecnologia
Amb un lot propi, l'escola s'encarrega de tot: comprar, guardar, carregar, actualitzar, reparar i reposar les ulleres, i formar el professorat. És una càrrega de feina real, i sovint decideix si les ulleres s'acaben fent servir o no.
Amb les sessions free-roam, el proveïdor sol portar i fer funcionar l'equip. El docent se centra en l'aprenentatge: preparar el tema, observar el grup i fer-ne el seguiment després. Una escola que vulgui fer free-roam pel seu compte necessita espai, ulleres i algú format per dinamitzar.
Costos
Aquí no donem preus, però l'estructura és diferent:
- Lot d'ulleres: una inversió inicial en maquinari, més llicències o subscripcions de contingut si les aplicacions són de pagament, més manteniment i temps del personal.
- Sessions free-roam: l'escola no compra maquinari; les sessions es pressuposten per alumne. Per als centres VR, el nostre contingut funciona amb pagament per jugador i crèdits de prepagament (un crèdit = un jugador en una partida), sense quota mensual ni d'entrada.
Per comparar amb justícia, incloeu els costos ocults d'un lot propi: temps del personal, emmagatzematge, reposició i el risc que els dispositius no es facin servir.
Tres escenaris habituals
Una escola petita sense una sala gran
Sense gimnàs disponible i amb classes petites, un lot d'ulleres passaria la major part de l'any sense fer-se servir, i no hi ha espai per al free-roam al mateix centre. L'opció més senzilla sol ser una sortida anual a un centre VR vinculada a una unitat didàctica.
Una escola de primària amb gimnàs
Una sessió free-roam al gimnàs permet que totes les classes d'un curs juguin el mateix matí, per torns de fins a 10 alumnes, sense sortir de l'edifici. L'escola no compra maquinari; el proveïdor porta les ulleres, un portàtil i un dinamitzador.
Un institut amb departament de tecnologia
Aquí un lot propi pot tenir sentit per a un ús individual regular (simulacions de ciències, visites virtuals), gestionat per un equip motivat. Una sessió free-roam el pot complementar per a projectes cooperatius o per a una jornada especial.
Què diu la recerca, i què no
Els estudis sobre VR en educació creixen de pressa, però comparen coses molt diferents: vídeos 360° asseguts, simulacions individuals, experiències multijugador, edats i matèries diferents. Per això no citem percentatges solts: una xifra d'un estudi sobre VR asseguda diu poca cosa d'un joc free-roam cooperatiu, i al revés.
El que tots dos models tenen en comú és que el resultat depèn sobretot del disseny de l'activitat: un objectiu d'aprenentatge clar, una raó per actuar i un seguiment a classe. Unes ulleres per si soles no ensenyen res.
Preguntes per fer a un proveïdor
- Quins objectius d'aprenentatge treballa cada experiència, i per a quines edats?
- Quants alumnes juguen alhora i què fan els altres?
- Quant d'espai cal, i tot el que és interactiu és dins de la zona de joc?
- Qui supervisa i com es controla l'estat de cada visor?
- Necessita internet o comptes d'alumnes?
- En quins idiomes és?
- Quin material hi ha per a abans i després de la sessió?
Resum comparatiu
| VR free-roam | Ulleres a l'aula | |
|---|---|---|
| Ideal per a | Cooperació, històries compartides, aprenentatge corporal | Observació individual, moments curts dins d'una lliçó |
| Espai | Sala diàfana, de 6 × 6 a 10 × 10 m | L'aula de sempre |
| Grup | Fins a uns 10 alhora, per torns | Tota la classe alhora, si hi ha prou ulleres |
| Supervisió | Dinamitzador amb consola d'operador | Docent |
| Gestió de la tecnologia | Normalment, el proveïdor | L'escola |
| Estructura de costos | Per alumne (escoles) o per jugador (centres VR) | Compra de maquinari + contingut + manteniment |
| Freqüència | Sessions especials durant el curs | Es pot fer servir cada setmana |
Quina triar
- Trieu free-roam si voleu una experiència que faci parlar i cooperar tot el grup, si teniu un gimnàs (o un centre VR a prop) i si preferiu no gestionar maquinari.
- Trieu un lot propi si voleu usos individuals, curts i freqüents a l'aula i teniu un equip disposat a gestionar els dispositius.
- Combineu-los si podeu: una sessió free-roam per engegar una unitat i activitats curtes a l'aula per aprofundir-hi.
Voleu veure el free-roam amb el vostre alumnat? Mireu el catàleg o com són les sessions a la vostra escola.
Preguntes freqüents
La VR free-roam és millor que les ulleres VR a l'aula?
Cap no és millor en general. El free-roam destaca en cooperació i experiències compartides i corporals; les ulleres a l'aula, en l'ús individual freqüent. Moltes escoles les poden combinar.
La VR free-roam necessita molt d'espai?
Necessita una zona diàfana i lliure d'uns 6 × 6 a 10 × 10 metres, com un gimnàs. Sense una sala així, la classe pot anar a un centre VR.
Quants alumnes poden fer servir la VR free-roam alhora?
Als nostres jocs, fins a 10 per grup comparteixen el mateix món. Una classe sencera juga per torns.
L'escola ha de comprar ulleres per a les sessions free-roam?
No. A les sessions free-roam el proveïdor sol portar i fer funcionar l'equip.
L'alumnat pot fer servir les ulleres de l'aula pel seu compte?
Sí, és el seu ús principal, però un docent ha de supervisar tota la classe i gestionar els dispositius.