El secret del faraó
Una tempesta de sorra s'obre sobre el Nil i una barca de joncs arriba a la riba: la Meret, aprenenta de l'arquitecte reial, necessita un equip d'exploradors. Sis missions cooperatives per recuperar el papir esquinçat amb el secret de la gran piràmide.
Imatge il·lustrativaLa història
El gimnàs s'enfosqueix, una tempesta de sorra de plastilina gira al voltant dels jugadors i, quan s'esvaeix, són a la riba del Nil a l'hora daurada, fa 3.300 anys. Una barca de joncs arriba a la riba. A bord hi ha la Meret, aprenenta de l'arquitecte del faraó.
La Meret té un problema enorme: el papir amb el secret de la gran piràmide s'ha esquinçat en cinc trossos. Els exploradors els trobaran ajudant la gent d'Egipte, missió a missió. Entre una missió i la següent, la tempesta de sorra porta el grup al lloc següent.
Al final, els cinc trossos s'ajunten, el sostre de la cambra del faraó s'obre a un cel d'estrelles i passa la barca del déu Ra. El faraó revela el secret: no és màgia, és tot un poble que treballa junt.
Què ha canviat en aquesta versió
Aquesta pàgina descriu la versió actual de l'aventura (MICRO·MACRO 1.36–1.37, novembre de 2026), amb la Meret com a guia i sis missions. Les descripcions anteriors, amb un escriba com a guia i quatre reptes, ja no són vàlides.
Estil plastilina
Tot el món està construït com un diorama càlid de plastilina: formes arrodonides, llum daurada de tarda, palmeres, un Nil turquesa i jeroglífics de colors en relleu. Tot el que és interactiu és dins d'una zona de 6 × 6 m; el riu, la piràmide i el poblat queden fora, perquè ningú no camini cap a una cosa que no hi és.
Sis missions
Cada missió té una mecànica cooperativa diferent. Les missions 1 a 5 amaguen un tros del papir cadascuna; a la missió 6 els cinc trossos s'ajunten.
El regal del Nil
És l'Akhet, l'estació de la crescuda. Dos jugadors aixequen junts la comporta, una persona a cada nansa, i el Nil inunda els camps. L'aigua deixa un fang negre i fèrtil: per això els egipcis anomenaven el seu país Kemet, la terra negra. Després arriben el Peret, la sembra, i el Shemu, la collita: les garbes van al graner, on un escriba les compta.
L'escola dels escribes
A la Casa de la Vida descobreixen que els jeroglífics són dibuixos que sonen. Amb segells dels sons M, R, T, N, F, P, H i S, l'equip escriu noms dins de cartutxos, sense vocals, com feien els escribes. En acabar, els ocells pintats del mural arrenquen a volar.
El trineu de pedra
A la pedrera, un bloc que pesa com dos elefants espera sobre un trineu de fusta. Uns estiren les cordes i d'altres omplen gerres a l'abeurador i mullen la sorra davant del trineu. A la sorra seca s'encalla; a la mullada, rellisca.
La piràmide
L'equip construeix una maqueta com els arquitectes: una base quadrada perfecta de tres per tres blocs, cadascun portat entre dos, després una capa de dos per dos i el piramidió d'or a dalt. Nou més quatre més un: catorze blocs. En posar la punta, un raig de sol acaba la gran piràmide del fons.
El pa dels constructors
Al poblat dels constructors, quatre equips d'obrers esperen el sou en pa. Cada cistella indica quants pans necessita el seu equip: ni un més ni un menys. La Meret explica que els constructors de les piràmides eren treballadors pagats, amb metges i dies de festa.
La cambra del faraó
Dins la piràmide, cada vas canopi va al nínxol del seu déu (Imset, Hapi, Duamutef i Qebehsenuef). Després, la balança de Maat: l'equip treu les pedres fosques del plat del cor i hi posa flors de bones accions fins que el cor pesa com una ploma. El sostre s'obre a les estrelles, passa la barca de Ra i el papir queda complet.
Versió curta (uns 15 minuts): missions 1, 3 i 6. El nombre de monticles, paraules, cordes i pans s'adapta al nombre de jugadors.
Què aprèn l'alumnat
- Per què el Nil era el centre de la vida a Egipte: la crescuda anual, les tres estacions (Akhet, Peret, Shemu) i la terra negra, Kemet.
- Per a què servia l'escriptura i que els jeroglífics també representen sons.
- Com es movien blocs enormes: trineus i sorra mullada, tal com mostra una pintura egípcia de fa gairebé quatre mil anys.
- Geometria bàsica d'una piràmide: base quadrada i capes cada cop més petites.
- La societat egípcia: els constructors eren treballadors pagats.
- Creences: la vida després de la mort, la momificació, els vasos canopis i Maat.
- Cooperació: diverses tasques només es poden fer entre dos alhora, i l'equip s'ha de repartir la feina i parlar.
Encaix amb el currículum
L'aventura està pensada per a 9 a 12 anys dins del coneixement del medi social, en el bloc de les primeres civilitzacions i l'antic Egipte, tal com es treballa al cicle superior de primària a Catalunya. També toca la geometria (base quadrada, capes, comptar blocs) i el treball cooperatiu.
La trama és ficció; els continguts històrics segueixen fonts de referència generals. En aquesta pàgina no assignem codis oficials del currículum: si el vostre centre necessita relacionar la sessió amb la programació, us ajudem a fer-ho amb els vostres documents.
Com és una sessió
- ~5 min
Calibratge de sala
El dinamitzador marca les cantonades de la zona de joc i el mapa arriba a totes les ulleres alhora.
- ~2 min
La tempesta de sorra
El gimnàs s'esvaeix, la tempesta es dissipa i apareix el Nil. La Meret arriba amb la barca i explica el problema.
- 25–30 min
Sis missions
La Meret guia el grup i dona pistes parlades quan un equip s'encalla; el dinamitzador també pot llançar una pista des del PC.
- ~5 min
Tancament
El papir queda complet i el grup es converteix en Exploradors del Nil. Al PC apareix un resum de la sessió.
Guia per al docent
Abans
Situeu Egipte i el Nil en un mapa i pregunteu a la classe per a què creuen que servia una piràmide. Acordeu normes senzilles per a la sessió: no sortir de la zona de joc, caminar i escoltar la Meret i el dinamitzador.
Durant
No cal que us poseu les ulleres. Observeu com es reparteixen els papers: qui aixeca la comporta, qui mulla la sorra, qui comprova els números de les cistelles. Aquestes observacions són útils després.
Després
Demaneu a cada grup que expliqui les sis missions en ordre i quin era el secret del faraó. Possibles activitats: escriure el propi nom en jeroglífics sense vocals, calcular els blocs d'una maqueta de piràmide més gran (4 × 4 + 3 × 3 + …) o debatre per què és important que els constructors fossin treballadors pagats.
Preguntes freqüents
Per a quina edat és El secret del faraó?
Per a alumnes de 9 a 12 anys.
Quants alumnes hi poden jugar alhora?
De 4 a 10 per grup, tots dins del mateix món virtual. Algunes tasques s'adapten al nombre de jugadors.
Quant dura?
L'aventura completa dura uns 25 a 30 minuts, més el calibratge i el tancament. Hi ha una versió curta d'uns 15 minuts amb les missions 1, 3 i 6.
En quins idiomes és?
La veu de la Meret està enregistrada en català i castellà; els textos en pantalla són en català, castellà i anglès.
L'alumnat ha de saber alguna cosa abans?
No. La Meret explica cada missió. Saber on és Egipte ajuda, però l'aventura també funciona com a introducció al tema.
Quant d'espai cal?
Tot el que és interactiu passa dins d'una zona de 6 × 6 m. Un gimnàs o una sala polivalent és ideal.
Voleu jugar a El secret del faraó amb el vostre grup?
Fem demostracions per a equips directius, administracions, centres VR i distribuïdors.